L’experiència ens diu que la major part d’aquests incidents adversos es podrien haver evitat. Cada part involucrada té certs drets i obligacions. De la mateixa manera que ocorre en terra ferma, al mar hi ha una legislació estricta que regula la convivència; La legislació marítima no és gens fàcil, així que intentarem resumir únicament les normes particularment importants per a una correcta convivència dins l’entorn marí, tant en les aigües interiors del port com a les exteriors.
La norma principal que sempre prevaldrà és la de protegir el més feble. Per exemple, si una llanxa a motor i un caiac es creuessin, l’embarcació ha de cedir el pas al caiaquista i envoltar-lo, ja que a aquest li costarà més envoltar a l’embarcació amb la força dels seus braços. En el cas d’un encreuament entre una llanxa a motor i un veler, s’aplica el mateix principi: la llanxa de motor ha de cedir l’espai ja que el veler és menys maniobrable.
Al marge de la normativa, hem d’apel·lar al sentit comú, que ens adverteix que acostar-nos amb una embarcació a motor a menys de 50 metres i més de 3 nusos a una embarcació de vela lleugera, caiac o un altre objecte flotant, provoca una onada que el desestabilitza i posa en perill als seus tripulants.
Entrem ara en detalls. Començarem fixant-nos en les distàncies lliures a la costa que cal deixar per poder pescar:
– Els vaixells de pesca d’arrossegament registrats a la regió tenen dret a pescar a partir d’una profunditat de 50 metres.
– Els petits vaixells de pesca han de respectar una distància de la costa de 3 milles nàutiques (o marítimes) per començar el seu treball. La mateixa distància de la costa de 3 milles s’aplica per a l’aficionat que pesca des d’una embarcació, sense importar el sistema emprat (línia, palangre, xarxa, canya ..).
Les xarxes o altres aparells per pescar, col·locats a prop de la platja, són també il·legals, però al ser una propietat privada no es té el dret a tocar-les, tret que es vulgui incórrer en problemes legals. Si s’observa alguna, cal avisar a l’autoritat competent.
Un pescador aficionat ha de respectar sempre una distància de 300m de distància als vaixells dedicats a la pesca professional.
En tots els casos s’ha de tenir una llicència de pesca (i una assegurança).
Generalment qualsevol submarinista que estigui fora de les zones marítimes reservades per als banyistes ha d’indicar visiblement la seva posició amb una boia de color taronja per als submarinistes a pulmó, i vermell-blanc per als submarinistes amb ampolla. El submarinista ha de romandre dins d’un diàmetre màxim de 15 metres de la boia, i els vaixells s’han de mantenir a una distància mínima de 25 metres de la mateixa.
Si un grup de submarinistes practiquen el seu esport des d’una embarcació, aquesta ha de mantenir hissada la bandera “Alfa” (blau – blanc: prohibeix a les altres embarcacions acostar-se a menys de 100 metres de distància).
La pesca submarina amb ampolles i arpó està totalment prohibida. Fins i tot pescant amb arpó en submarinisme lliure / a pulmó i amb base en una embarcació, correríem el risc de rebre una sanció si en l’embarcació es trobessin ampolles d’oxigen.
Únicament s’autoritza a utilitzar arpons manuals o impulsats per mitjans mecànics, i el fusell no es pot tenir carregat fora de l’aigua
De nit, tant el submarinisme amb ampolla com la pesca submarina, estan totalment prohibits.
El patró d’una embarcació a motor ha d’estar en possessió del permís de navegació corresponent a la de la embarcació i la potència del motor.
Les embarcacions a motor poden acostar-se a la costa a una velocitat màxima de 3 nusos en les àrees marcada per una boia verda i una vermella. Quan entrin dins d’un port, ho faran també a una velocitat màxima de 3 nusos.
Pel que fa a les motos d’aigua, des de Salvament Marítim ens aconsellen:
- Estar allunyat, almenys 50 metres, d’altres motos i artefactes flotants, de submarinistes senyalitzats, de vaixells i d’embarcacions.
- Evitar navegar per canals d’accés a ports, zones de fondeig i llocs amb elevada concentració d’embarcacions. En qualsevol cas, en aquestes zones la velocitat no ha de superar els 3 nusos.
- Respectar les zones de bany abalisades i mantindre’s sempre a més de 200 metres de la vora de la platja. Sent conscient que, a més de posar en perill la vida de banyistes, el soroll que ocasiona la seva moto és summament molest per a tothom.
- Mantenir constant vigilància visual i radar (si en té) de les aigües en el seu entorn i respectar el “Reglament internacional per prevenir els abordatges a la mar”, especialment en els accessos als ports i en les proximitats de la costa.
- La col·lisió amb un objecte flotant entre dues aigües (troncs, contenidors, cetacis) no es pot preveure, especialment de nit, i pot desembocar en una perillosa via d’aigua, un tomb o severs traumatismes. No hi ha recomanacions per evitar aquest tipus d’abordatge.
¿I els banyistes?
Els municipis tenen l’obligació d’assegurar les platges per als banyistes amb boies grogues. n un cas d’emergència, una embarcació pot penetrar en aquestes zones delimitades per boies.
Aquest article us pot semblar avorrit i massa restrictiu, ple de “està prohibit”, “és il·legal”, “cal respectar”, però pensem és millor estar informat que haver de lamentar-se, tot i que també creiem que la convivència marítima necessita alguna cosa més que regles, sobretot sentit comú i empatia, i més encara durant els mesos d’estiu, quan el mar rep una multitud de visitants forans que coincideixen amb els seus habitants naturals: els peixos. Banyistes, surfistes, embarcacions de lleure, iots, vaixells pesquers esportius i professionals de totes les mides … Tots aquests actors coincideixen en temps i espai, arribant a produir-se puntualment, algun que altre mal … que podem evitar.
